La Habana
I arribem, ohhhhh, a l'últim país del nostre primer viatge per l'Amèrica Llatina. Que no per ser l'últim era el que menys il·lusió ens feia, ans al contrari!!! Ens reservàvem "la joia de la corona" pel final. Seguint una mica amb la línia de "turisme polític", teníem ganes de conèixer en viu i en directe la Revolució Cubana, un sistema socialista més madur que el veneçolà. I és que ja han passat 52 anys des de que en Fidel i els altres barbuts de Sierra Maestra van derrocar el dictador Batista i van instaurar el règim que encara dura avui en dia! Així, més enllà de les mentides desinformatives d'alguns, i de les lloances sense crítica que es fan des d'allí, volíem viure de primera mà les coses positives i les negatives de la Revolució més famosa del món.
I com no podia ser d'altra manera, comencem el viatge per L'Havana, una ciutat....fascinant!!!
Tot passejant-hi, sembla que facis un viatge en el temps fins a mitjans del segle XX; bé, no exactament, perquè tampoc és que les coses estiguin com estaven llavors, sinó que el temps ha passat, i la naturalesa ha fet el seu efecte sense que la mà humana (el manteniment) li hagi pogut parar massa els peus. I sí, és cert, que hi ha força cases en un estat semi-ruïnos, però no és menys veritat que s'estan duent a terme tasques de rehabilitació d'edificis emblemàtics i d'alguns habitatges. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que la prioritat durant molts anys no era el manteniment d'edificis, sinó l'educació i la salut de la població, temes que, com ja sabreu, estan en una situació moooolt bona en aquest país, degut a les grans inversions que es van fer en aquests àmbits durant molts anys.
Així doncs, des del nostre allotjament a casa el Jorge (una casa particular, una modalitat d'allotjament força estesa al país, que consisteix en què el
turista viu a casa d'un cubà/na, que compta amb la llicència per poder exercir aquesta activitat), vam anar recorrent les principals atraccions turístiques de la capital cubana: el famosíssim Malecón (on vam tenir l'oportunitat de veure com les onades de l'oceà el sobrepassaven), l'Habana Vieja (on es concentren la majoria d'edificis famosos, turistes i venedors/estafadors d'aquests), la Bodeguita del Medio (on vam començar a introduir-nos en una de les especialitats alcohòliques del país, el Mojito....mmmm... que bo....), la Plaza de la Revolución (amb el famós mural del Che amb la frase "Hasta la victoria siempre"), el barri del Vedado (amb un munt d'edificis colonials preciosos que ara acullen usos diversos, com ambaixades, habitat
ges i centres culturals), la geladeria Coppelia (un paradís pels amants del gelat, on per aproximadament 0,50€ ens vam menjar tres ensaladas de gelat..... de 5 boles cadascuna!!), l'hotel Habana Libre (l'antic Hilton, que com a tal va durar menys d'un any des de la seva inauguració, que va ser seu emblemàtica d'alguns actes de l'inici de la Revolució, i que actualment gestiona la cadena Melià), el Museu de la Revolució (amb tot d'informació i objectes de la guerra revolucionària i del procés viscut en el país des de llavors, emplaçat en l'antic Palau Presidencial), etcètera.
I a més, vam poder gaudir de l'estrena de temporada de ballet al Gra
n Teatro de La Habana, amb l'obra "El Quijote", representada pel Ballet Nacional de Cuba, i amb la seva presidenta, l'Alícia Alonso, a la llotja!! I des d'unes entrades "de luju", a la fila 6 de platea, que vam aconseguir d'una manera "ben cubana": després de fer cua el dia anterior i dir-nos que tornéssim l'endemà quan ens va arribar el torn a guixeta, perquè s'havien acabat les entrades (?!), l'endemà vam tornar a veure si teníem sort i les podíem comprar per la funció d'aquell mateix dia, i quan ens apropàvem a la guixeta, el guàrdia de seguretat ens va fer un senyal per a que ens hi acostéssim i ens va guiar fins a una altra porta, on ens esperava un maquillador dels ballarins/es, el qual ens va vendre (al mateix preu que l'oficial) una "invitació" de primera!!! Veient els nostres recels per evitar que ens timessin, vam acabar ideant un bon sistema, "pasen, pasen, y yo ya vengo dentro a buscarles para cobrarles", i, sí, sí, eren entrades bones i vam poder gaudir de l'excel·lent obra des d'una posició súper privilegiada!! A la Violeta segur que li hagués encantat ser-hi!
I també vam tenir temps per visitar el pis on el Manel, el tiet de la Carolina, va viure els primers 9 anys de la seva vida. Amb tot el nostre desparpajo, vam plantar-nos-hi i vam picar el timbre sense més, per saber qui vivia ara en el pis i fer-hi algunes fotos per conéixer qui ocupava l'antic habitatge del Manel, ubicat al davant mateix del Museu de la Revolució. Va ser molt emocionant fer aquest reportatge gràfic pel tiet de la Carolina, que tot i néixer-hi, mai ha tornat a Cuba des de llavors.
Viñales
I ens acomiadem temporalment de l'Havana per seguir la nostra ruta pel país. I en principi havíem de començar a anar cap a l'orient, però seguint les recomanacions del Jorge i en Rai (els nostres amfitrions a la capital), vam dirigir-nos cap a occident, a Viñales, un paratge natural declarat Patrimoni de la Humanitat enmig de camps de tabac i mogotes (unes formacions rocoses que nosaltres anomenaríem muntanyes).
I realment valia la pena! Perquè no només el paisatge era extraordinari, sinó que a més vam tenir la sort d'anar a parar a casa de la Fina, una cubana ben simpàtica que ens va sobrealimentar de mala manera amb els seus esmorzars i, sobretot, amb els seus sopars desmesurats i boníssims!! Allí vam descobrir les plantacions de tabac i les coves dels mogotes de mà d'en Juan, un militant comunista des de fa 35 anys que tenia un discurs apassionat però també contradictori, la veritat sigui dita.
Guiats per ell, vam anar a petar a casa l'Agustín, un agricultor que en viu i en directe ens va ensenyar com es prepara un bon cigar:I clar, admirats per la seva destresa i el bon gust del puro que el Papell va poder degustar in situ, ens en vam endur uns quants.
A la tarda, vam caminar 4 quilòmetres muntanyeta amunt, fins arribar a l'hotel Los Jazmines, des d'on, mojito en mano, vam gaudir de les vistes de la vall de Viñales i de la posta de sol rere els mogotes.
L'últim dia a la zona el vam aprofitar per fer una excursió a una platja de la costa oest de l'illa, Cayo Jutías, on vam tenir el nostre primer contacte amb les aigües cristal·lines i la sorra blanca que caracteritzen les paradisíaques platges cubanes.
Trinidad
I de Viñales cap al centre de l'illa, fins a Trinidad, una de les ciutats més famoses de Cuba, amb els seus carrers empedrats plens d'edificacions colonials.
I seguint amb la nostra afició a les postes de sol, vam pujar fins al cerro de Vigía per contemplar-ne una més, en aquest cas sobre el mar Carib, des d'on també vèiem el valle de los Ingenios, una zona històricament marcada per ser una de les grans productores de sucre del país (i és que "ingenios" és com denominen aquí a les fàbriques processadores de la canya).
Des de Trinidad, vam visitar dos paratges ben diferents: el primer, la cascada de Caburní, on després d'una caminada de 45 minuts amb una calor sofocant vam arribar a una preciosa piscina natural on ens vam poder refrescar abans d'iniciar la tornada, encara més extenuant que l'anada perquè ara ens tocava anar muntanya amunt.
I el segon, la playa Ancón, la suposada platja més maca de la costa sud de l'illa, que no ens va pas defraudar, amb les seves aigües i sorra pleeeeenes de corall, que la Carolina va anar recollint i seleccionant en quantitats exagerades. Com que es tracta de corall mort, esperàvem no tenir problemes en intentar treure'l del país... (i no n'hem tingut!, ja som a casa i tots els coralls són amb nosaltres!!)
A més, a Trinidad no podíem deixar passar l'oportunitat de veure el primer espectacle de música cubana en viu i vam anar fins a la Casa de la Música, on no només cantaven i tocaven, sinó que el públic també ballava... i de quina manera!Remedios-Santa Clara
I canviant el sud pel nord, arribem al poblet de Remedios, província de Santa Clara,
a casa de la Yunay, una dona la mar de simpàtica que, a més a més, cuinava com els àngels!! Quina llagosta!! Quina crema de mariscs!! Quins camarones!! (gambes) Encara ens cauen les llàgrimes en recordar-ho!!!
Des d'aquí, també vam fer dues excursionetes: la primera, fins a Santa Clara, per visitar el Monument al Che. Ubicat en una gegantina plaça, hi ha el mausoleu dedicat al guerriller revolucionari més famós de tota la història, juntament amb un breu museu on s'exposen algunes de les seves pertinences i una cripta on està enterrat juntament amb els companys de lluita que l'acompanyaven en la seva última batalla revolucionària a Bolívia.
I la segona excursió, que va començar com una història feliç, llogant una motoreta, vehicle que el Papell conduïa per primera vegada en la seva vida,
fins a una platja de nou espectacular
va acabar com el rosari de l'Aurora per què no només vam punxar la roda de darrere quan tot just tornàvem de la platja cap a l'inici del pedraplen (ui, ui, Papell que això es mou molt... osti, si hem punxat!!) i vam haver d'estar esperant durant més d'una hora a la gasolinera (que per sort estava propera) a que ens canviessin la roda, sinó que a mig camí del pedraplen la moto va començar a fer el tonto (ui, ui Papell què fas? -No, no, si no sóc jo, és la moto...) fins que es va parar definitivament i ens va deixar allí tirats.... i a sobre s'anava fent fosc... Sort que un cotxe que vam parar va recollir la Carolina, que va poder arribar fins a la caseta del peatge del pedraplen i avisar la companyia de lloguer per a que ens vinguessin a recollir quan en Papell (moto en mà) ja gairebé arribava on era la Carolina... quines aventurilles!!! I com reia la Yunay quan, ben tard, vam tornar a la casa i li vam explicar el motiu del nostre retard!!Santiago de Cuba
I tot i que els nostres amics habaneros no ens aconsellaven gens arribar fins a Santiago (es feo, ya veréis, no hay nada que ver allí), nosaltres, cabuts com som, no podíem deixar de visitar la segona ciutat més important del país. I va resultar que no era ni molt menys tan lletja com ens havien dit: sí que hi havia trànsit, sí, i les voreres eren massa estretes per caminar-hi, però no més que en altres ciutats, i tampoc era cert que els venedors i taxistes fossin més pesats amb els turistes que en altres indrets.
Amb tot plegat, vam anar passejant i descobrint els encants de Santiago: el centre colonial (amb les construccions més antigues del país),
el cementiri (amb la tomba de José Martí, l'heroi revolucionari del país, dels primers presidents, dels combatents a la Sierra Maestra i de Compay Segundo, entre d'altres),
el pati Artex (on vam sentir novament música en directe, tot remullant la gola amb uns mojitos que van fer el seu efecte...)i el Castillo de San Pedro del Morro, una fortalesa situada a l'entrada de la badia de Santiago que té unes vistes espectaculars (on hi vam arribar dins d'un Plimouth del 53, un dels típics cotxes antics que caracteritzen Cuba).
Baracoa
I per una carretera sinuosa plagada de palmeres i vegetació tropical,
arribem a la ciutat més oriental de Cuba, que a més és la més antiga de tota l'illa (aquest mateix any, a l'agost, celebraran els 500 anys de la seva "refundació" per part dels espanyols). Ben bé, semblava que havíem arribat a un poble del Far West americà, amb els seus carrers de sorra amb porxos a banda i banda.
Les nostres expectatives, que eren ben altes ja que d'altres viatgers i molts cubans ens havien comentat que Baracoa era un dels indrets més bonics de Cuba, no van quedar gens decebudes!Des de casa de la Lucy, amb les seves dues terrasses amb vistes al mar, on sopàvem cada dia, segons el Papell la millor casa particular en la que hem estat (en part, degut a que Baracoa és una zona productora de cacau i cada matí podíem beure'n a l'esmorzar),
vam visitar diverses de les belleses naturals que hi ha als voltants de Baracoa. En primer lloc, la Cueva del Agua (una cova ben fosca que van descobrir gràcies a una intrèpida cabra i que avui en dia, amb l'ajuda d'una llanterna, és un lloc perfecte per refrescar-se després de la calor que es pateix fins arribar-hi, tot travessant un poblet de pescadors i plantacions de yuca, plàtans, etc.)
i la Playa Blanca (una petitíssima però preciosa platja amb la sorra del color que ja haureu endevinat i una aigua ben transparent).
A més, durant el camí, també vam poder veure una espècie de cargols pròpia de la zona que són d'allò més espectaculars, anomenats Polimites
En segon lloc, al riu envoltat de palmeres i on ens banyàvem juntament amb els locals, que també aprofitaven per rentar roba.... o el cavall...
i, el darrer dia, a la platja de Duaba
Una de les millors coses de Baracoa, però, va ser conèixer al Bas i l'Ynske, una parella d'holandesos ben simpàtics, que s'allotjaven també a casa de la Lucy, que tot just ara estan iniciant un viatge sense bitllet de tornada que els durà per Centreamèrica i Sudamèrica durant un temps indefinit... quina enveja!! Ja ens agradaria a nosaltres poder començar de nou el viatge! Amb ells vam compartir bastantes hores de conversa al voltant d'una taula presidida per una ampolla de rom, al més pur estil cubà.
Camagüey
I en el cotxe llogat del Mario, un italià que des de Baracoa es desplaçava en la mateixa direcció que nosaltres i que ens va comentar de compartir una part de la ruta, vam arribar a Camagüey, una ciutat que vam visitar en una dia i mig sota una calor asfixiant i que compta amb placetes amagades i edificacions colonials prou interessants.
A Camagüey ens vam endur una bona decepció, però, quan a la nit vam encaminar-nos fins a la Casa de la Trova tot esperant escoltar bona música cubana. I qué és això, Pink Floyd? I qué és això, Simple Red? I qué és això, tot de versions de cançons anglosaxones cantades per un francès? Després d'una hora d'aguantar aquest espectacle bastant sorprenent, ens vam retirar discretament tot confiant en què tindríem altres oportunitats d'escoltar autèntica música tradidicional cubana.Morón
I com que encara ens quedaven alguns dies més dels previstos a Cuba, vam optar per tornar a enfilar cap al nord, per visitar les platges dels voltants de Morón, Cayo Coco i Cayo Guillermo. I sort que vam decidir fer aquest canvi de ruta, perquè d'aquesta manera vam tenir l'oprtunitat de caminar i banyar-nos per la que segurament ha estat la platja més bonica de tot el viatge: Playa Pilar. Les fotos parlen per si soles...
A més, fins a la platja hi vam anar amb el Chevrolet del 51 del Doctor Roberto, taxista a temps parcial, amb qui vam anar comentant coses del seu sistema polític i també del nostre.
Cienfuegos
I el nostre últim destí abans de tornar a L'Havana, va ser Cienfuegos, ubicada al sud del centre de l'illa, amb una badia que va ser molt utilitzada per pirates i corsaris durant una pila d'anys. Tot i que ens vam trobar amb una ciutat força ben conservada, amb passeigs i places bastant "polides" tractant-se de Cuba, la veritat és que Cienfuegos no ens va impressionar massa, més enllà dels seus pocs atractius turístics: el parque Martí, envoltat de bells edificis colonials, la Punta Gorda, el punt més allunyat de la ciutat endins de la badia al final del Malecón, i la Fortaleza de Jagua, una fortificació colonial situada a l'entrada de la badia i a la qual s'hi accedeix en vaixell.
La Habana
I oooohhhh, arribem a L'Havana, per passar-hi els nostres últims dies a l'illa.... i també els últims del nostre viatge!!!
Per curar-nos la pena que ja ens començava a agafar, què millor que retrobar-nos amb el Bas i l'Ynske, la parella d'holandesos que havíem conegut a Baracoa, i prendre plegats uns roms al Malecón, al més pur estil cubà!
I l'endemà, després d'haver-nos acomiadat d'ells que seguien el seu viatge rumb Costa Rica, vam començar el nostre tour de 2 dies per dir adéu a la ciutat i al continent sencer. I intentar mentalitzar-nos per a la dura tornada...Així, vam tornar a recórrer els racons emblemàtics de la ciutat que més ens havien captivat en la nostra estada anterior (la Habana Vieja, el Malecón, el Vedado, Centro Habana...), tornant a degustar un excel·lent sopar de comiat al restaurant Los Nardos, al davant mateix del Capitoli.
Adéu adéu Havana!! ara entenem les lletres d'aquelles havaneres! plenes de nostàlgia i de sentiments per la gent i la terra que deixem enrere!...
